:: wikimiki.org ::

Art

Art

]] En el seu sentit més ampli, l'Art es refereix a qualsevol tipus d'activitat humana creativa, excloent-ne les accions relacionades directament amb la supervivència i la reproducció. Es podria dir que art no és més que un terme genèric per l'impuls creatiu humà. En darrer terme, es podria considerar que la Ciència, a partir de l'Alquímia, i la Religió, a partir del xamanisme, es van originar a partir de l'art. De tota manera, el terme art avui en dia s'associa sobretot a les arts visuals, com la pintura, l'escultura i l'arquitectura, tot i que moltes altres disciplines, com la Música, i el Cinema, es consideren art. Els artistes, de forma deliberada o no, treballen sempre sota la influència d'altres artistes. Bona part del desenvolupament artístic consisteix en la recerca de maneres d'expressar idees mitjançant simbolismes més o menys abstractes.
- Belles Arts: Cada una de les que tenen per objectiu expressar la bellesa.
- Pintura
- Escultura
- Arquitectura
- Música
- Setè Art: Art cinematogràfic
- Graffiti: L'art del carrer segons algunes postures més que discutibles.
- Còmic
- Art corporal: art que s'expressa mitjançant dibuixos fets directament sobre la pell nua

Vegeu també

- Història de l'art
- Acadèmies, Associacions
- Arts marcials: Conjunt d'antigues tècniques de lluita de l'Extrem Orient, que avui es practiquen com a esport. categoria:Art ja:芸術 ms:Seni simple:Art

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements. No obstant això, tot sovint, i en gran mesura d'ençà de la revolució copernicana, fa referència especialment a l'activitat destinada a adquirir coneixements ("fer ciència"). D'altra banda, a partir del segle XIX, el camp semàntic de la paraula es restringeix a l'esforç organitzat per conèixer la realitat mitjançant el mètode científic, i es desvincula així la filosofia de les ciències exactes i les experimentals. El conjunt de la ciència es pot dividir en dos grans eixos:
- Ciències pures (el desenvolupament de teories) versus ciències aplicades (l'aplicació de les teories a les necessitats humanes); o
- Ciències naturals (l'estudi del nostre entorn natural) versus ciències socials (l'estudi del comportament dels humans i de les societats).

Què és la ciència?

Article principal: Filosofia de la ciència L'efectivitat de la ciència com a mètode per adquirir coneixement ha constituit un notable camp d'estudi per la filosofia. La filosofia de la ciència intenta entendre la natura i la justificació del coneixement científic i les seves implicacions ètiques. Ha resultat particularment difícil obtenir una definició del mètode científic que pugui servir per diferenciar el que és ciència del que no. Existeixen diferents teories que intenten explicar què és exactament la ciència. Segons l'empirisme, les teories científiques són objectives, comprovables empíricament i predibles — prediuen resultats empírics que poden ser verificats i possiblement contradits. Pel contrari, el realisme científic defineix la ciència en termes ontològics: la ciència és l'identificació dels fenòmens i dels elements de l'entorn, de les energies que els causen, dels mecanismes pels quals hi exerceixen aquestes energies, i de les fonts d'aquestes energies en el context de l'estructura o natura interna del subjecte en estudi. Fins i tot en la tradició empírica, per a ser cautes, s'ha d'entendre la "predicció" com el resultat d'un experiment o estudi, i no literalment la predicció del futur. Per exemple, dir que "un paleontòleg pot realitzar prediccions sobre la trobada d'un determinat tipus de dinosauri" és coherent amb la definició empiricista de predicció. Per altra banda, ciències com la geologia o la meteorologia no necessiten poder fer prediccions precises sobre terratrèmols o l'oratge per a ser considerades com a ciències. El filòsof empiricista Karl Popper també argumentà que una verificació segura és imposible i que les hipòtesis científiques sols poden ser falsades. El positivisme, una forma d'empirisme, recomana usar la ciència, segons és definida per l'empirisme, per a governar assumptes humans. Donada la seua propera afiliació, els termes "positivisme" i "empirisme" són sovint intercanviables. Ambdós han sigut objetiu de crítiques. Per una banda, W. V. Quine demostrà la imposibilitat d'un llenguatge d'observació independent de la teoria, així que la mateixa idea de comprovar teories amb fets és problemàtic. Una de les crítiques més importants a l'empirisme, però, prové de Thomas Kuhn. Segons ell les observacions sempre estan "carregades de teoria". Kuhn argumentà que la ciència implica "paradigmes", conjunts d'assumpcions, lleis, pràctiques, etc. (normalment no verificats) i que les transicions d'un paradigma cap a una altra generalitat no impliquen la verificació o falsació d'una teoria científica. En realitat, segons Kuhn, no es pot dir si un paradigma és millor que un altre ja que ambdós són "incommensurables". A més, raonà que la ciència no ha avançat històricament com una acumulació constant de fets, tal i com el model empíric implica. Tant Popper com Kuhn s'oposen a les posicions positivistes i falsacionistes concedeixen prioritat a la teoria sobre l'observació. Imre Lakatos intentà modificar el falsacionisme de Popper utilitzant alguns dels conceptes de Kuhn, però sense caure en el, per a ell, terrible relativisme implícit en la idea kuhniana de paradigma. Lakatos introduí el concepte de programa d'investigació, format per un nucli central i un conjunt suposicions addicionals, de manera que les observacions experimentals afecten bàsicament a les hipòtesis addicionals però no modifiquen substancialmente el nucli central. Altres filòsofs, com Paul Feyerabend, tenen una visió molt més "anarquista" de la ciència i fins i tot neguen que existeixi un mètode específicament científic i que res no distingeix la ciència d'altres formes de coneixement.

Ciència i pseudociència

Paul Feyerabend.]] La ciència es recolza sobretot en la deducció i la demostració, si bé de vegades ha d'usar la inducció, ja que no pot proporcionar una explicació completa del món. Aquestes "mancances" de la ciència han estat aprofitades per altres disciplines que reivindiquen l'apel·latiu de ciència, si bé la comunitat internacional les denomina pseudociències (és un terme despectiu). Dintre aquest grup s'englobarien l'astrologia, l'ufologia o l'esoterisme, per exemple. La medicina alternativa acostuma a estar classificada també com a pseudociència, si bé sovint és només medicina oriental (homeopatia, acupuntura...) Les pseudociències no suporten la prova de la falsabilitat ni la de la navalla d'Occam. No s'han de confondre amb disciplines que reivindiquen vies alternatives de coneixement a la raó, amb la protociència o amb postulats populars.

Objectius de la ciència

Abans d'explicar quins són els objectius de la ciència, convé considerar els objectius que sovint se li adjudiquen erròniament:
- Malgrat l'opinió generalitzada, l'objectiu de la ciència no és donar resposta a totes les preguntes. L'objectiu de les ciències físiques és contestar sols a aquelles que pertanyen a la realitat física. A més, la ciència no pot encarregar-se de totes les preguntes possibles; per tant, l'elecció de quines preguntes respondre és important.
- La ciència no pot i no produeix veritats absolutes i inqüestionables. En compte d'això, la ciència física sovint prova hipòtesis sobre alguns aspectes del món físic i quan és necessari les revisa o canvia d'acord amb les noves observacions o dades.
- Segons l'empirisme, la ciència no fa cap declaració sobre com la natura realment "és". La ciència sols pot fer conclusions sobre les nostres observacions de la natura. Tant els científics com la gent que accepta la ciència creuen, actuen com si la natura realment "fora" tal i com la ciència afirma. Nogensmenys, açò sols és un problema si acceptem la noció empírica de la ciència.
- La ciència no és una font de juís subjectius de valor, encara que certament pot parlar d'assumptes d'ètica i política senyalant les conseqüències probables de certes accions. El que hom projecta desde les hipòtesis científiques actuals més raonables cap a altres àrees d'interès no és assumpte de la ciència, i el mètode científic no ofereix assistència a aquells que desitgen fer-ho. No obstant, sovint s'afirma una justificació o rebuig científic per a moltes coses. Per supost, els juís de valor són intrínsecs a la ciència mateixa: per exemple, la ciència valora la veritat i el coneixement. L'objectiu subjacent o propòsit de la ciència per a la societat i els seus individus és produir models útils de la realitat. S'ha dit que és virtualment impossible fer deduccions a partir dels sentits humans que descriuen el que la natura "és". Per altra banda, la ciència pot fer prediccions basades en observacions. Amb freqüència aquestes prediccions beneficien la societat o individus humans que fan ús d'elles. Per exemple, la física de Newton i, en casos més extrems, la relativitat, ens permeten predir qualsevol cosa des de l'efecte que tindrà una bola de billar sobre una altra fins a la trajectòria de transbordadors espacials o satèl·lits. Les ciències socials ens permeten predir (amb limitada precisió per ara) coses com turbulències econòmiques, i també ens ajuden a entendre millor el comportament humà i a produir models de la societat i actuacions més empíriques en les polítiques governamentals. Resumint:
- La ciència produeix models útils, que sovint ens permeten fer prediccions útils: la ciència intenta descriure què és, pero evita intentar determinar què és (el qual és, per raons pràctiques, impossible).
- La ciència és una ferramenta útil, és el cos en creiximent del coneixement que ens permet tractar més efectivament amb el que ens envolta i adaptar-nos i evolucionar com un tot social a més de independentment. A vegades es cau en l'error d'extrapolar els resultats o explicacions de la ciència a altres dominis. Un exemple d'aquest error és la fal·làcia naturalista, que consisteix a creure que una cosa és bona si és natural i dolenta si no ho és, sense considerar que la moral no pot ser regida per la ciència. Errors similars estan a la base de les guerres entre ciència i religió, que han durat segles: ni la ciència pot encara resoldre els problemes de la metafísica ni serveix per negar o provar la fe; alhora la creença no podrà ser mai argument de veritat o mentida. A més a més, la ciència canvia i revisa els seus propis postulats, no es pot acceptar com a dogma infalible L'individualisme és una assumpció tàcita que subjau en la major part dels informes sobre ciència, en els que aquesta es tracta com si es tractés purament d'un sol individu enfrontant-se a la natura, fent experiments i predint hipòtesis. Però de fet, la ciència és sempre una activitat col·lectiva conduida per una comunitat científica. Açò pot demostrar-se de moltes maneres, tal volta la més fonamental i trivial és que els resultats científics deuen comunicar-se amb el llenguatge. Per tant, els valors de les comunitats científiques impregnen la ciència que aquestes produeixen.

El Mètode Científic

Article principal: Mètode científic El mètode científic és una manera de procedir per tal de trobar explicacins científiques de fenòmens reproduïbles. Els passos essencials del mètode científic són la iteració i recursió dels següents: #Caracterització (quantificació, observació i presa de mesures) #Hipòtesi (es proposa una explicació provisional) #Predicció (deduïda lògicament a partir de la hipòtesi) #Comprovació de la predicció (amb nous experiments)

El paper de les matemàtiques

hipòtesi]] Les matemàtiques, apart de constituir una disciplina en elles mateixes, funcionen com a llenguatge de la majoria de ciències. És un llengutage bastant universal, de trets formals, recolzat en la lògica i la racionalitat i amb un significat únic per a cada terme que el fan idoni per a les demostracions i teories, a diferència de moltes paràfrasis en llengües naturals. El paper més important de les matemàtiques en la ciència és l'expressió dels models científics. Observar i recopilar mesuraments, així com fer hipòtesis i prediccions: tot aquest requereix de models matemàtics i de l'ús extensiu d'aquesta disciplina. Les branques aplicades més usades són el càlcul, en sentit ampli, i l'estadística; les branques de matemàtica pura més usades són topologia i l'anàlisi numèric.

Història de la Ciència

Articles principals: Història de la ciència, Revolució científica La història de la ciència no s'interessa únicament pels fets posteriors a la revolució científica i la implementació del mètode científic, sinó que intenta rastrejar els precursors de la ciència moderna fins a temps prehistòrics. mètode científic] A Occident, l'avantsala a la ciència va ser la filosofia de la natura, que desacreditava l'experimentació com a mètode de validació del coneixement i es concentrava en l'observació pura. Un dels més destacats filòsofs de la natura va ser el pensador Aristòtil (384 aC - 322 aC). Després d'Aristòtil, la ciència grega es va anar independitzant de la filosofia. El món oriental també va desenvolupar sistemes científics propis, sent aquests més complexes als d'occident durant gran part de la història. ciència grega] Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476) gran part d'Europa va perdre contacte amb el coneixement escrit. A aquest llarg període d'estancament sovint es coneix com ledat fosca. El Renaixement (segle XIV a Itàlia), anomenat així pel redescobriment de treballs d'antics pensadors, va marcar la fi de l'Edat Mitjana i va fundar fonaments sòlids per al desenvolupament de nous coneixements. Dels científics d'aquesta època en destaca Copèrnic, a qui se li atribueix haver iniciat la revolució científica amb la seva teoria heliocèntrica. Entre els pensadors més prominents que van donar forma al mètode científic i a l'origen de la ciència com sistema d'adquisició de coneixement cap destacar a Roger Bacon a Anglaterra, René Descartes a França i Galileo Galilei a Itàlia.
Actualitat
La història recent de la ciència està marcada pel continu refinatge del coneixement adquirit i el desenvolupament tecnològic, accelerat des de l'aparició del mètode científic. El desenvolupament modern de la ciència avança en paral·lel amb el desenvolupament tecnològic impulsant-se ambdós camps mútuament. Si bé les revolucions científiques de principis del segle XX van estar lligades al camp de la física a través del desenvolupament de la mecànica quàntica i la relativitat general, en el segle XXI la ciència s'enfronta a la revolució biotecnològica i dels nanomaterials, amb el debat de rerafons sobre el principi de precaució, la ciència postnormal i la democratizació de l'activitat tecnocientífica.
Classificació de les principals disciplines científiques
Article principal: Llista de disciplines científiques Avui dia ja no es pot parlar de ciència de manera genèrica, ja que l'especialització del saber és tal que han aparegut nombroses disciplines sota aquest terme. Les més rellevants són les que apareixen a:
Ciències pures
:Matemàtiques - Lògica
Ciències naturals
:Astronomia - Biologia - Bioquímica - Biotecnologia - Ciències de la Terra - Ecologia - Física - Geologia - Química
Ciències socials o humanes
:Antropologia - Arqueologia - Biblioteconomia - Ciències de la informació - Ciències polítiques - Dret - Economia - Geografia - Història - Lingüística - Pedagogia - Psicologia - Sociologia - Filosofia - Religions i creences - Urbanisme
Ciències aplicades
:Agricultura - Astronàutica - Automoció - Ciències de la salut - Comunicacions i transports - Gastronomia - Informàtica - Mineria - Pesca - Ramaderia - Tecnologia Geografia
Enllaços externs

- [http://www.edu365.com/aulanet/comsoc/glossari_index.htm Glossari de ciències]
- [http://www.acclc.es/invitroveritas/vol4/art49.html Catalunya, terra de ciència?]
Referències

- A. F. Chalmers. ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? (Siglo XXI editores. Madrid, 1982). Introducció divulgativa i molt entenedora a la filosofia de la ciència i l'epistemologia. Categoria:Ciència ja:科学 ko:과학 ms:Sains simple:Science th:วิทยาศาสตร์ zh-min-nan:Kho-ha̍k

Religió

)]] La Religió es el conjunt de creences (sobre el món i la persona) i d'actituds (moral) pròpies d'una persona o d'una comunitat humana. Especialment es refereix al concepte de sagrat, entès com allò digne de reverència, de respecte o d'obediència. Les religions se solen classificar en aquests quatre grups principals,
- Animisme
- Dualisme
- Monoteisme
- Politeisme Conceptualment i històrica, la primera religió és l'animisme, que és la noció consubstancial a l'ànima humana segons la qual tota la resta d'objectes de la natura posseeixen igualment una ànima homologable a aquesta. La creença en les "forces de la natura", pròpia de l'animisme, cristal·litza en la divinització d'aquestes, és a dir en el teisme, que utilitza el concepte de Déu, bé sigui en plural politeisme o bé sigui en singular monoteisme. D'altra banda el conjunt de teoria i pràctica de l'animisme ha evolucionat fins a donar lloc a creences molt més ben estructurades, com és el cas del xintoisme japonès, o a les religions-filosofies, de les quals destaquen l'hinduisme i el budisme. El pas últim en l'evolució del pensament religiós és justament la negació de la possibilitat de demostrar tant l'existència d'una realitat sobrenatural com la seva inexistència: l'agnosticisme. O bé la seva negació absoluta: l'ateisme. En el procés de formació de la societat catalana, hi va intervenir el cristianisme com a factor de cohesió social. Això s'accentuà al segle XIV amb el procés de depuració de la religió (Vicent Ferrer), i amb la represàlia i expulsió de les minories judaista (segle XV) i musulmana (segle XVI). Amb la Reforma-Contrareforma, els Països Catalans quedaren alineats en el bàndol catòlic, del qual les monarquies hispànica i francesa foren el referent secular. Tanmateix, el procés de modernització, amb la consegüent secularització, trigà molt a arribar al nostre país, com mostra el cas del mestre solsoní Ripoll, que fou executat per la Inquisició valenciana entrat el segle XIX. Al segle XX, el monopoli religiós catòlic s'ha trencat, bàsicament per un augment de la indiferència religiosa. Categoria:Religió ja:宗教 ko:종교 ms:Agama simple:Religion th:ศาสนา

Escultura

L'escultura és una de les Belles Arts en la qual l'artista s'expressa mitjançant volums i espais. Categoria:Belles Arts ja:彫刻 simple:Sculpting

Música

La música és un art que té com a objecte el desenvolupament del so en el temps. El concepte d'allò que és musical ha anat evolucionant a través de la història, fins a la inclusió del soroll com a objecte musical al segle XX. La música a la vegada és:
- la disciplina que estudia els principis de l'harmonia i les propietats, dependències i relacions dels tons entre ells mateixos.
- l'art de combinar els tons d'una manera plàcida a la oïda, i
- un llenguatge universal amb el que un emisor pot transmetre determinats fets i sentmients mitjançant una seqüència de sons.

Pàgines que s'hi relacionen

- Cantant
- Teoria de la música
- Història de la música
- Instrument musical
- Gèneres musicals
- Compositors
- La música catalana
- Acústica
- Diapasó
- Forma musical
- Coral
- Nota Categoria:Entreteniment Categoria:Música fiu-vro:Muusiga ja:音楽 ko:음악 ms:Muzik simple:Music th:ดนตรี

Belles Arts

- Disciplines artístiques que tenen per objecte expressar la bellesa amb tècniques i materials diversos. Com belles arts en són considerades sis: arquitectura, escultura, pintura, música, literatura i dansa. La literatura inclou la poesia i, amb la música, s'inclou el teatre.
- Belles Arts és també una llicenciatura universitària en alguns països, com a Argentina, Xile, Espanya, o Mèxic. A Espanya, aquesta llicenciatura comprèn estudis de conservació i restauració d'obres d'art, disseny, fotografia, pintura, dibuix, gravat i fins pedagogia. Igualment en països com Colòmbia aquesta carrera d'estudis es defineix com a Arts Plàstiques i inclou un pla d'estudis semblant al descrit anteriorment.

Concepte

El terme s'ha usat per a designar un número limitat de disciplines artístiques i és encara usat per escoles, instituts, i altres organitzacions per a indicar una perspectiva tradicional en el món de l'art, sovint insinuant una associació amb l'art clàssic o acadèmic. A més de la bellesa, les anomenades belles arts poden cercar també l'expressivitat, l'originalitat, impactar al receptor o fins i tot persegueixen la lletgesa o la mort mateixa de l’art. A tall d'exemple, els quadres de Jean Dubuffet i Jean Fautrier associats al literat Camus i al filòsof Sartre. El terme s'ha quedat desfasat, sobretot després de l’adveniment de les avantguardes en el segle XX. En les cultures d’influència hispànica guanya acceptació l’expressió arts plàstiques davant arts visuals. La polèmica sobre què és art, com s’ha d’anomenar i què inclou comença amb Plató i Aristòtil i sembla que mai ha estat possible concretar.

Origen

Els grecs antics dividien les Arts en Superiors i Menors, sent les primeres aquelles que permetien gaudir les obres per mitjà dels sentits superiors, vista i oïda, amb els que no cal entrar en contacte físic amb l'objecte observat. Aquesta és la raó per la qual el cinema és anomenat sovint el Setè Art. Les arts menors serien les que impressionen als sentits menors, gust, olfacte i tacte, amb els que és necessari entrar en contacte amb l'objecte: gastronomia, perfumeria i quelcom que podríem anomenar caricieria, nom que si bé sona molt estrany, es manifestaria en la sensació experimentada per tota persona, en tocar un objecte de superfície especialment agradable. L’expressió belles arts va esdevenir un concepte el 1747 a partir de la publicació del llibre Les beaux arts reduits à un seul principe. En aquest Charles Batteux fa referència a les arts que pretenen agradar i que imiten la natura. Quan s’imposa l’expressió belles arts ho fa aparcant la polèmica i sense dubte facilitant una entrada a l’enciclopèdia.

Enllaços externs

- [http://www.cervantesvirtual.com/FichaClasificacionMaterias.html?Ref=7&idGrupo=revista&portal=10 Biblioteca de Catalunya]
- [http://www.ub.edu/bbaasec/index.htm Facultat de Belles Arts UB]
- [http://www.univers.upc.edu/cultura/cursositallers/cit_bellesarts Univers UPC] Categoria:Belles Arts

Escultura

L'escultura és una de les Belles Arts en la qual l'artista s'expressa mitjançant volums i espais. Categoria:Belles Arts ja:彫刻 simple:Sculpting

Música

Pàgines que s'hi relacionen

Graffiti

El graffiti és un moviment que va sorgir en els anys setanta a Nova York. Algú va començar a escriure "TAKI" en el metro. Les seves signatures en el metro (que després i fins avui es coneixerien com "tags") es van anar propagant i posant de moda fins que uns anys després ja hi havia un munt de gent pintant el metros novayorquesos. Cada vegada havia més competició per veure qui pintava més i més gran fins que a algú se li va ocórrer fer les seves signatures per la part de fora. Va Ser aleshores quan va començar el veritable bum del graffiti. A poc a poc les signatures es van anar convertint en peces mes grans amb farcit, traç, ombres, etc. El moviment s'estengué per tot EEUU. Quan les autoritats es van cansar i van començar a posar vigilància la cosa va sortir del metro i ja no sol s'atacava això sinó parets, cartells, etc. Qualsevol superfície era vàlida. El graffiti s'estengué pel món gràcies a un vídeo: Style Wars. El graffiti cada vegada va evolucionar més i més creant un veritable moviment underground estès per tot el món. El graffiti actualment abasta des de grans murals de molts colors que són veritables obres d'art a pintades en el metro de qualsevol ciutat. No s'ha de confondre qualsevol pintada en una paret amb un graffiti. El graffiti és posar el teu nom en tots els llocs que puguis perquè la gent ho vegi. Una pintada política no és graffiti. El graffiti té un vessant "legal", en el qual artistes de l'esprai són capaços de fer quadres i murals de gran espectacularitat i tècnica, i un vessant il·legal, en la qual tot val: metro, tren, cartells, bombardeig pel carrer, etc. Ja no és qüestió de fer superproduccions en murs, és pintar en els llocs més dificils, les peces més grans i on més es vegin.

External links

- [http://www.artcrimes.com ArtCrimes.com]
- [http://www.bombingscience.com Bombing Science]
- [http://www.woostercollective.com Wooster Collective]
- [http://www.ekosystem.org Ekosystem]
- [http://www.taxy.unlugar.com taxy] Categoria:Art ja:落書き

Categoria:Art

Categoria:Cultura ja:Category:芸術と文化 simple:Category:Art zh-min-nan:Category:Gē-su̍t

St. Krispin

Sankt Krispin(us) († 287 in Soissons, Frankreich), gelegentlich auch mit C im Namen geschrieben, lebte im 3. Jahrhundert in Rom. Zusammen mit seinem Bruder Crispian, der von der Kirche ebenfalls als Heiliger verehrt wird, arbeitete er der Legende nach dort als Schuhmacher. Es wird erzählt, dass die beiden Brüder für ihre ärmeren Kunden umsonst arbeiteten, auch existieren Berichte, die besagen, Krispin hätte den Reichen die Haut vom Leib gezogen, um daraus Stiefel für die Armen zu machen. Später gingen sie als Missionare in das Gebiet des heutigen Frankreich, wo sie im Jahr 287 den Märtyrertod durch Enthauptung starben. Die vorausgegangene Folter sollen sie lebend überstanden haben. Im 9. Jahrhundert gelangten seine Gebeine nach Osnabrück, wo sie heute noch aufbewahrt werden. Ihre Attribute in der bildlichen Darstellung sind das Messer als Schuhmacherwerkzeug; Mühlstein, Schwert, Scheiterhaufen oder ein Kessel mit flüssigem Blei als Symbole ihres Martyriums. Der heilige Krispin wird von den Städten Soissons und Osnabrück, vom Bistum Osnabrück und von den Schuhmachern, Gerbern, Sattlern, Webern, Schneidern und Handschuhmachern als Schutzpatron verehrt. Sein Gedenktag ist der 25. Oktober. Kategorie:Mann Kategorie:Heiliger

prace magisterskie eurotax online casinos wycieczki szkolne Jamnik Jamniki Zoja

:: RELATED NEWS ::

Telcel Motorola Mexico 200
The Telcel Motorola México 200 is a NASCAR Busch Series stock car race first held in 2005 at the Autodromo Hermanos Rodriguez in Mexico City, Mexico. Much attention was directed towards this race, as it was the first NASCAR points-paying eve

Epsom (UK Parliament constituency)
Epsom and Ewell is a constituency represented in the House of Commons of the Parliament of the United Kingdom. It elects one Member of Parliament (MP) by the first past the post system of election.

Boundaries

The seat contains the entirity of the borough of

WP:DG

Impersonation on Wikipedia

Impersonation is a form of vandalism on Wikipedia where an imposter attempts to impersonate one or more established editors. Some imposters desire to "steal" another editor's credibility for their own purpose; other imposters seek to discredit upstanding users. Impersonation on Wikipedia is taken very seriously because: # it undermines the trustworthiness of established contributors to Wikipedia # it is a malicious act which aims to diminish a contributor's credibility # it diverts th

Tottori Hisako
Princess Takamado (Hisako) of Japan, (Takamado-no-miya Hisako shinnō-hi), née Hisako Tottori, eldest daughter of Masanari Takagi (born 10 July 1953). She studied and graduated in 1975 from Girton College,

Cimoszewicz
right Włodzimierz Cimoszewicz (born September 13, 1950 in Warsaw, Poland) is a renowned Polish politician, the Prime Minister of Poland from 1996 to autumn 1997, the Read More...

Wikipedia:Articles for deletion/Trailer Trash

This page is an archive of the proposed deletion of the article below. Further comments should be made on the appropriate discussion page (such as the article's talk page or on a Votes for Undeletion nomination). No further edits should be made to this page.